La inestabilitat política i l’agitació social que viu Veneçuela han agreujat la crisi econòmica i social i han desencadenat una massiva onada migratòria de més de 4 milions de persones, la més gran en la història de l’Amèrica Llatina.

Un nombre creixent d’afectats segueix abandonant el país a causa de la violència, la inseguretat, la persecució, les amenaces, l’escassetat d’aliments i medicaments, la manca d’accés als serveis socials i la pèrdua d’ingressos.

Una crisi que atenta contra els drets humans

Segons destaca l’Informe de l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans sobre la situació dels drets humans a la República Bolivariana de Veneçuela,la població veneçolana pateix violacions sistemàtiques dels seus drets, especialment les dones i les nenes.

• El Govern es va negar a reconèixer la magnitud de la crisi fins fa poc i no va adoptar les mesures adients. A mesura que s’aguditzava la crisi econòmica, les autoritats van començar a utilitzar els programes socials de forma discriminatòria, per motius polítics, i com a instrument de control social. Les sancions econòmiques recents estan agreujant la crisi econòmica, cosa que en darrer terme augmentarà l’impacte negatiu en el gaudi per la població dels drets econòmics i socials.
• Durant més d’un decenni, Veneçuela ha adoptat i implementat una sèrie de lleis, polítiques i pràctiques que han restringit l’espai democràtic, afeblit les institucions públiques i menyscabat la independència del poder judicial. Tot i que aquestes mesures han estat adoptades amb la finalitat declarada de preservar l’ordre públic i la seguretat nacional contra presumptes amenaces internes i externes, han augmentat la militarització de les institucions de l’Estat i l’ocupació de la població civil en tasques d’intel·ligència i defensa.
• Els pobles indígenes veneçolans són objecte de greus violacions dels seus drets individuals i col·lectius. Són especialment preocupants els informes d’amenaces i actes de violència contra autoritats i dirigents indígenes, la repressió i les violacions als drets col·lectius a la terra, els territoris i els recursos.
• L’Estat ha denegat sistemàticament els drets de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació. La impunitat ha permès que es repeteixin les violacions dels drets humans, ha encoratjat els autors, i ha deixat de banda les víctimes. Si no es millora la situació, és previsible que augmentant l’èxode sense precedents de persones migrants i refugiades veneçolanes i que les condicions de les persones que romanen al país empitjorin.

Resposta de Càritas a Veneçuela

Resposta de Càritas al Brasil

El programa d’atenció es desenvolupa a l’estat de Roraima i se centra en l’acolliment, la protecció, la promoció i la integració dels migrants i refugiats.

Un dels seus aspectes més rellevants és que ha desenvolupat un innovador sistema de lliurament dajudes alimentàries i no alimentàries per mitjà de targetes de dèbit.

• Alimentació: 1.200 famílies (5.256 persones) a 12 municipis de l’Estat de Roraima van rebre targetes humanitàries per comprar aliments.
• Refugi i articles no alimentaris: 1.200 famílies (5.256 persones) van rebre productes d’higiene i 1.083 famílies van rebre participar en activitats de promoció de la salut.
• Protecció: 6.652 persones van rebre suport jurídic i psicològic.
• Incidència: 220 persones van participar en un seminari internacional sobre els marcs legals de migració.

Resposta de Càritas a l’Equador

L’acció que hem donat suport es desenvolupa a les ciutats d’Ibarra i Quito, permetent atendre 2.198 persones de manera integral. Les línies dintervenció han inclòs el refugi, la seguretat alimentària, la protecció legal i psicosocial, els mitjans de vida i la incidència política.

• 750 famílies veneçolanes reben atenció integral d’alberg, alimentació, productes d’higiene, insums de la llar, bons escolars i acompanyament psicològic per disminuir-ne la situació de vulnerabilitat.
• 152 persones reben estris bàsics de la llar.
• 110 menors tenen suport i reforç educatiu.
• 204 persones van accedir a atenció social per a la promoció dels seus drets.
• 194 persones van ser informades en drets i normativa migratòria mitjançant la realització de 20 tallers sobre drets.
• 60 persones migrants participen en iniciatives de crèdit i estalvi per millorar-ne la situació econòmica.

Al mes de juny del 2020, amb el suport d’AECID es va iniciar una intervenció de 60.000€ per assistir famílies migrants i refugiades veneçolanes i colombianes residents a Quito en un context d’especial vulnerabilitat provocat per la pandèmia de COVID-19. S’han assolit els èxits següents:

• 1.200 persones migrants ateses amb ajuda d’alimentació amb una durada de 1 mes.
• 1.200 persones migrants ateses amb ajut d’higiene.
• 150 persones migrants ateses amb ajuts per al pagament d’arrendaments de diversos mesos.
• 882 persones migrants ateses amb assessoria legal i jurídic.
• 65 casos de vulneració de drets sistematitzats.
• 4 participacions en processos d’incidència per a la protecció de drets amb organitzacions de la societat civil i Red Clamor.

Resposta de Càritas a Colòmbia

Càritas Colombiana va ajudar-ne 16. 633 persones entre octubre de 2017 i juny de 2018 a Riohacha, Cúcuta, Puerto Carreño, Barranquilla, i Bogotà, oferint assistència sanitària, refugi i serveis de protecció, amb el suport de Caritas Internationalis.

A més treballa en col·laboració amb USAID/OFDA, PRM, ACNUR, Càritas Luxemburg, Càritas França, Istituto per l’Opere di Religione, Càritas Espanyola, UNICEF, SCIAF i CORDAID, ajudant a 87 904 persones mitjançant la millora de l’accés a l’aigua / sanejament / higiene, proporcionant diners en efectiu per a múltiples fins, així com assistència sanitària, transport, acompanyament / serveis jurídics i ajuda psicològica.

A més, al mes de març 2020 va concloure un projecte d’atenció humanitària recolzat per CE i AECID a la frontera colombo equatoriana (Diòcesi d’Ipiales i Pasto) i frontera colombo veneçolà (Diòcesi de Riohacha) amb una dotació pressupostària de 600.000 €. Aquest projecte ha facilitat l’accés a drets bàsics a Colòmbia de la població migrant i tornada víctima de la crisi a Veneçuela amb especial atenció a dones i menors no acompanyats. Específicament en matèria de protecció, refugi i educació de la població migrant en edat escolar amb voluntat de permanència. La població atesa és de 8.863 persones, de les quals 7.500 són adults i menors 1.363.

L’emergència sanitària per COVID i els seus efectes socials i econòmics afecten les poblacions més vulnerables, entre elles la població migrant i refugiada provinent de Veneçuela que a causa de les mesures de aïllament ha vist disminuïts els seus ingressos per garantir la satisfacció de necessitats bàsiques com a allotjament i alimentació. Des de l’inici de les mesures s’han registrat múltiples retorns voluntaris per diferents punts fronterers, per al 10 de juny, Migració Colòmbia va informar que més de 74.000 persones havien retornat a Veneçuela.

La capacitat de recepció de Veneçuela a la població que retorna és limitada, els ingressos que han estat habilitats per part del govern d’aquest país són molt restringits, això ha portat a problemàtiques com l’amuntegament i l’exposició a riscos de contagi als punts d’arribada de busos i caminants que queden “represats” a la frontera esperant poder travessar Veneçuela.

Al mes de juny de 2020, amb el suport de l’AECID es va iniciar una intervenció de 60.000€ per donar ajuts d’emergència multipropòsit a migrants veneçolans la situació dels quals s’ha vist agreujada per l’impacte de la pandèmia.

Aquesta intervenció ha incrementat l’impacte inicial previst i ha arribat a 2.120 persones.