Síria continua sent una de les crisis més grans i complexes del món, i la seva fi encara no s’entreveu.

Com a conseqüència de la crisi continuen les hostilitats, la població civil segueix patint-les greument. Els desplaçaments nous i perllongats afecten més de la meitat de la població i el desgast de la resiliència de les comunitats augmenta. Amb tot això s’evidencia la complexitat i la gravetat de la situació i les necessitats humanitàries de la població.

La crisi siriana ha creat més de cinc milions i mig de refugiats i ha desplaçat 6 milions de sirians més dins del seu propi país. Des del 2011, només Jordània ha brindat refugi a més de 1.3 milions de sirians, inclosos 671,148 refugiats registrats, que enfronten una vulnerabilitat creixent a mesura que els seus estalvis i recursos es van esgotar des de fa temps. Al voltant de 126.000 d’aquests refugiats viuen a campaments, mentre que la resta s’ha establert en àrees urbanes i rurals, principalment a les províncies del nord ia Amman.

D’altra banda, la crisi de Síria ha tingut un profund impacte humanitari, socioeconòmic i polític al Líban i la seva població. Amb una mica menys d’1 milió de refugiats sirians registrats a un país de 4 milions d’habitants, El Líban té el nombre més gran de refugiats per càpita del món. Aquesta població se suma a 1 milió de libanesos vulnerables i gairebé 300.000 refugiats palestins. Aquesta afluència massiva de refugiats de Síria n’ha exercit una pressió sense precedents sobre l’economia, els serveis públics i la infraestructura del país. La propagació dels combats a Síria, combinada amb tensions polítiques internes, també continua amenaçant l’estabilitat i la seguretat interna del Líban, que ha estat un amfitrió generós per als refugiats. No obstant això, a mesura que la crisi es prolonga cada cop més, hi ha signes de tensions socials creixents, impulsades principalment per la competència laboral percebuda.

Aquesta situació congrega a actors humanitaris que treballen des de l’interior de Síria i els països veïns amb l’objectiu d’augmentar l’efectivitat de la resposta. El sistema de coordinació per a les agències amb seu a Turquia es va establir el 2013 i actualment consisteix al Grup d’Enllaç Humanitari, el Grup de Coordinació Inter-Cluster (ICCG), Clusters i altres fòrums de coordinació. L’assistència transfronterera de Turquia a Síria és proporcionada per les Nacions Unides i un gran nombre d’ONG internacionals, sirianes i turques actuant on s’estima 3.622.366 refugiats viuen a la zona fronterera dels dos països.

Tot i que s’han donat retorns autoorganitzats en els darrers mesos, s’espera que els retorns dels països amfitrions veïns romanguin baixos en relació amb el nombre total de refugiats, amb un nombre estimat de 250.000 refugiats tornant d’Egipte, Iraq, Jordània, Líban i Turquia. Tot i això, les condicions probablement continuaran sent poc propícies per a repatriació voluntària, segura, digna i sostenible a moltes àrees del país.

La crisi siriana ha creat més de cinc milions i mig de refugiats i ha desplaçat 6 milions de sirians més dins del seu propi país. Des de l’abril del 2019 i amb la intensificació de les hostilitats al nord-est del país, gairebé tres milions de persones s’han vist desplaçades, sumant-se als 11.06 milions de persones necessiten assistència humanitària dins de Síria. L’impacte de les hostilitats presents i passades sobre la població civil continua essent l’origen de les necessitats humanitàries a Síria. L’esgotament dels recursos, la destrucció de la infraestructura civil i les limitades oportunitats econòmiques han obligat molts a recórrer a estratègies de supervivència que tenen com a conseqüència la vulnerabilitat extrema. S’estima que 8 de cada 10 sirians viuen sota el llindar de la pobresa i 11,7 milions de persones enfronten nivells alts de vulnerabilitat. Entre els grups particularment en risc es destaquen els nens, les dones embarassades i lactants, les persones amb discapacitat, els ancians i altres col·lectius o persones amb necessitats específiques. Els nens i joves representen més de la meitat dels desplaçats, així com la meitat dels que necessiten assistència humanitària. La situació de refugi continua empitjorant en termes de disponibilitat, adequació i condicions dels allotjaments, cosa que produeix amuntegament i més risc davant del COVID.

La nostra acció

Suport a la població desplaçada, retornada i d’acollida especialment vulnerable, a Hama i Homs.

El projecte es desenvolupa en una de les zones més castigades del país i que més desplaçats interns registra després de Damasc i Alep.

L’extremada situació de pobresa de la població, evidenciada per una avaluació de necessitats realitzada el juny de 2020, fa necessària la posada en marxa d’accions per millorar les condicions de vida de les llars més vulnerables.

El projecte té com a objectiu principal donar suport a la població siriana resident a les governacions de Homs i Hama i que es troba en condicions especials de vulnerabilitat, en l’exercici dels seus drets en matèria de protecció a través de ajuts multipropòsit, accés a l’aigua i higiene i educació. Per això s’ofereix resposta humanitària adequada a l’impacte sanitari, econòmic i social provocat per l’epidèmia de COVID-19, que ha vingut a agreujar les condicions difícils de vida per si mateix que pateix una població civil víctima d’un conflicte armat que ja dura més de nou anys.

La nostra proposta se centra en aquells col·lectius que es troben en situació de més vulnerabilitat com és el cas dels desplaçats interns que fugen principalment de la regió d’Iblid, els retornats que tornen a zones devastades, així com col·lectius de les comunitats receptores en condicions especialment difícils.

D’aquesta manera, el projecte que durarà 18 mesos centra la seva acció en els ajuts multipropòsit per a cobertura de necessitats bàsiques (aliments, béns no alimentaris i medicaments) a 1540 famílies, accés a productes d’higiene a 500 famílies, accés a l’educació a 800 persones.

• Pressupost: 646.476,54 €
• Finançadors AECID i Càritas Espanyola.