Crisi alimentària
La violència permanent a la regió i la presència de grups armats no estatals ha forçat més de 2 milions de persones al Sahel (Mali, Burkina Faso, Níger i Txad) a abandonar les seves llars i desplaçar-se a altres zones que de moment es perceben com a més segures. Més de la meitat d’aquestes persones desplaçades es troben a Burkina Faso i són majoritàriament menors d’edat.
En els primers mesos del 2021, la violència a la regió de Liptako Gourma (zona fronterera entre Mali, Burkina Faso i Níger) ja ha obligat més de 21.000 persones a fugir de casa seva i buscar refugi.
Aquesta crisi afecta especialment les persones més vulnerables, amb una economia camperola de subsistència, que han hagut d’abandonar els seus cultius i ramats, a causa de la dificultat de trasllat per zones insegures, i així es produeix una pertorbació als mercats locals d’aliments. A més, la majoria de persones forçades a fugir de casa, es refugien en llars i comunitats d’acollida on preval la solidaritat, però causa una forta pressió sobre els escassos recursos alimentaris i sobre l’aigua potable.
La situació sanitària a causa de la COVID-19 no ha fet sinó empitjorar el teixit econòmic i social de les comunitats que han vist interrompudes les comunicacions i els mitjans de vida.
Més de 5.400 centres escolars, fet que suposa 700.000 estudiants, i 200 centres de salut estan tancatsdesprés dels atacs i les amenaces patides, reduint dràsticament els serveis bàsics de què es disposava a la zona.
Els estats i les agències multilaterals han llençat plans de resposta, però són insuficients. De vegades, ni tan sols l’accés a les persones necessitades està garantit. Són més de 9,5 milions de persones estaran en situació d’inseguretat alimentària a la regió del Sahel i el període d’escassetat d’aliments (la soudure) encara no ha començat.