El 3 d’octubre del 2020 es van complir tres anys del conflicte armat al nord de Cabo Delgado. Fa més d’un any que es va agreujar i avui s’estén a 9 dels 17 districtes de la província. Aquesta escala de violència s’incrementa dia a dia, el darrer atac va arribar al març a la ciutat de Palma on nombrosos estrangers treballen construint una planta d’explotació del dipòsit submarí de gas liquat més gran a l’Àfrica; ara la violència sense miraments també s’ha acarnissat amb ells. Fins avui, més de 50.000 persones han fugit després d’aquest atac.

La situació ara

Moçambic ocupa el lloc 180 de 187 països (IDH 2019), amb una població principalment rural, la inseguretat alimentària greu és alta a tot el país i especialment en aquestes zones rurals, Cabo Delgado mostra els indicadors de desenvolupament humà més baixos de la mitjana del país i des de fa un any s’han disparat, augmentant la seva vulnerabilitat davant d’aquesta situació sense precedents de vulneració dels drets humans.

Cabo Delgado té una població de 2,5 milions de persones, més de una cambra d’aquesta població ha sortit dels seus llocs d’origen, alguns continuen en comunitats del centre i sud de Cap Delgado, però altres segueixen la seva marxa cap al sud del país, passant a les províncies de Nampula i Niassa.

La població civil que ha fugit, tot deixat enrere, ja supera les 700.000 persones; els morts i els desapareguts són incomptables, i els desplaçats continuen arribant buscant refugi als districtes del sud on se senten més segurs i tenen accés a l’ajuda humanitària. Deixen lluny les seves llars arrasades i arriben amb les famílies dividides, per assassinats i segrestos.

Molts ja fa un any que estan en aquesta situació, alguns, acollits per familiars o amics. És difícil trobar una família que no tingui a casa seva acollides una, dues i fins i tot tres famílies. Són cases construïdes per a unes 8 persones i ara conviuen amuntegades fins a 40.

Altres desplaçats es refugien en camps de desplaçats que en setmanes es converteixen en macro assentaments on construeixen amb materials bàsics (fustes, cartrons, plàstics) els seus refugis, de vegades accedeixen a botigues donades, altres troben espai en una escola que amb la COVID roman tancada .

Necessitats de la població

Molts llocs d’acollida han duplicat i fins i tot triplicat la seva població i això ha generat descontents de la població local, són poblacions molt pobres, que amb prou feines subsisteixen amb el que produeixen al camp i veuen com aquests camps ara serveixen de refugi milers de famílies.

Des de finals d’any, el Govern va començar a delimitar terrenys on assentar de manera més definitiva les famílies, i en la supervisió d’alguns assentaments ha estat Càritas Pemba. És un treball lent i ple de dificultats: de vegades són terres inundables en època de pluja, d’altres no hi ha fonts d’aigua a prop, d’altres les terres cultivables no són accessibles… i per tant no són llocs aptes per als reassentaments. En aquests últims mesos s’han aconseguit llocs aptes per al reassentament on es comencen a traslladar famílies, encara que moltes altres continuen esperant aquesta oportunitat.

Objectius

Donem suport a les famílies que arriben a un terreny assignat amb eines i materials per construir les seves cases i llavors perquè puguin sembrar i comptar almenys amb una producció d’aliments pròpia.

La nostra acció

Càritas Espanyola recolza des de fa més de dos anys, la feina que Càritas Pemba i la Diòcesi de Cap Delgado estan realitzant com a resposta humanitària que intenta arribar al màxim de persones desplaçades, amb el lliurament d’aliments en diversos camps de desplaçats, entrega de lones, robes, utensilis de cuina.

També, juntament amb Càritas Portuguesa, va recolzar en diversos reassentaments amb aliments bàsics, eines i llavors i amb articles de fusteria i costura que els permetin començar a generar ingressos de nou. Completant aquesta acció material, s’ha treballat en l’acompanyament i el suport psicològic; activitat nova per a aquestes cultures, poc donades a exterioritzar sentiments, però que demostra proporcionar la força, recuperar la confiança i l’ànim en els seus reptes de supervivència per continuar en aquests temps difícils que travessen.

La COVID és una realitat també entre ells i totes les accions van acompanyades d’activitats de sensibilització per prevenir el contagi, encara que l’amuntegament on viuen no és el millor escenari per evitar-ho. Ara mateix volem recolzar per a la construcció de 200 cases en un reassentament a Mecufi, al sud de la capital, Pemba, i portar millors condicions de vida perquè les famílies desplaçades puguin comptar amb una nova llar i perquè les famílies d’acollida puguin recuperar el seu espai a més de millorar la seva dieta doncs els pocs aliments amb què han comptat s’han compartit amb els acollits, cosa que està suposant un sol menjar al dia i molt reduït.