Project Description

index

LLEI DE LA SEGONA OPORTUNITAT

finalidadlso

Finalitat de la Llei de la Segona Oportunitat.

Els mecanismes de segona oportunitat pretenen salvar la mala situació de qui no pot fer front als deutes. A Espanya comptem amb la Llei Concursal i la Llei de la Segona Oportunitat.

Aquest tipus de lleis, inspirades per principis ètics, tracten també de salvar en la mesura que sigui possible el cobrament dels creditors. De manera que compleixen una funció doble, social i d’efectivitat del cobrament.

La Llei de la Segona Oportunitat és un mecanisme legal dirigit a particulars i autònoms sobrepassats per la seva situació d’endeutament i que per circumstàncies alienes a la seva voluntat són incapaços de fer front al pagament.

Es troba regulada a la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social, i va entrar en vigor el 30 de juliol de 2015.

beneficiarioslso

Qui es pot acollir a la Llei de la Segona Oportunitat?

La Llei de Segona Oportunitat és un recurs legal al qual poden recórrer les persones físiques, tant particulars com autònoms, que no puguin pagar els deutes contrets.

El procediment és fonamentalment idèntic en el cas de particulars i d’autònoms, sent la principal diferència que en el cas de particulars s’ha d’iniciar el procés davant d’un notari, mentre que per a autònoms s’iniciarà al Registre Mercantil o Cambra de Comerç corresponent.

En el cas dempreses, en lloc de la Llei de Segona Oportunitat aquestes tenen a la seva disposició el concurs de creditors.

requisitoslso

Requisits.

La Llei de Segona Oportunitat té en compte l’historial creditici del deutor insolvent.

I és que no és un instrument que permeti deslliurar-se dels pagaments, sinó un auxili a qui ha demostrat ser bon pagador però travessa una mala tessitura econòmica.

Per això, per recórrer a aquest mecanisme el deutor ha de complir una sèrie de requisits, que van encaminats a provar que és un deutor que ha actuat de bona fe.

El deutor ha de provar:

  1. Que el concurs no és culpable. És a dir, que la situació d’insolvència no s’ha produït mitjançant dol o culpa greu.
  2. Que no ha mentit sobre la situació d’insolvència i no ha amagat documentació rellevant per al procediment.
  3. Que no ha estat condemnat per delictes socioeconòmics, patrimonials o de falsedat documental els 10 anys anteriors.
  4. Que ha intentat arribar a un acord extrajudicial de pagaments amb els creditors del deute.
  5. Que ha satisfet els crèdits contra la massa i els privilegiats. Es consideren crèdits contra la massa els originats amb posterioritat a la declaració de concurs, com a despeses de notari i advocat, i els privilegiats són hipoteques i deutes amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social. Aquest requisit pot decaure sempre que es demostri que els crèdits es van intentar pagar.
  6. Que no ha obtingut el benefici d’exoneració en els darrers 10 anys. És a dir, que no s’han exonerat altres deutes per via judicial en els darrers 10 anys.
  7. Que no ha rebutjat una oferta de treball que fos d’acord amb la seva capacitat professional els 4 anys anteriors.
  8. Que accepta ser inclòs al Registre Públic Concursal, perquè aquells creditors que tinguin interès legítim puguin esbrinar la situació en què es troba.

A més, les persones el deute de les quals superi els cinc milions d’euros no es podran emparar a la Llei de Segona Oportunitat.

medidaslso

Les mesures introduïdes per la Llei de la Segona Oportunitat.

La llei de segona oportunitat es basa principalment en dues institucions: l’acord extrajudicial de pagaments i el benefici d’exoneració.

L’acord extrajudicial de pagament a la Llei de la Segona Oportunitat

L’acord extrajudicial de pagaments es tracta d’un intent de renegociació del deute amb els creditors buscant un acord entre les parts que permeti al deutor fer front a la major quantitat que li sigui possible del deute, generalment incloent lleves i/o esperes per fer factible el pagament.

El seu objectiu és que els creditors no siguin completament frustrats, buscant-se un pagament en el futur.

En tot cas, aquests acords extrajudicials estaran tutelats per un jutge, i hi haurà la possibilitat que intervingui un mediador concursal per intentar trobar un acord.

Benefici d’exoneració del passiu insatisfet

En cas que els acords extrajudicials de pagaments fracassin o siguin insuficients, entraria en joc el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI).

Gràcies a aquest mecanisme de la Llei de la Segona Oportunitat, el deutor es pot lliurar judicialment de tota o part del deute. Correspon al jutge determinar, ponderant la situació de les parts, quin percentatge del deute serà exonerat i quin percentatge romandrà.

Els creditors poden sol·licitar la revocació daquest benefici quan sutilitzi abusivament la Llei de la Segona Oportunitat. En concret:

  • Si el deutor incorre en circumstàncies que hagin exclòs laplicació daquest benefici.
  • Si incompleix els compromisos del pla de pagaments.
  • Si millora la seva situació econòmica de manera que sí que pogués fer front als seus deutes previs.
  • Si es descobreix l’existència dingressos, béns o drets que havien estat ocultats.

El benefici d’exoneració ha facilitat la possibilitat de recórrer a mecanismes com ara la dació en pagament o la dació per a pagament.

Així, la Llei de Segona Oportunitat s’ha constituït com una via d’escapament per als deutors hipotecats que, després de perdre la vivenda, encara conservaven deutes amb el banc.

Per descomptat, perquè aquest benefici sigui efectiu, cal que la impossibilitat de pagament no depengui de la voluntat del deutor. Concorrent aquest i els requisits anteriors, el lliurament de l’habitatge permetrà a l’insolvent exonerar-se del pagament de la resta de muntant del seu préstec hipotecari.

Pel que fa a l’habitatge, és important tenir en compte que si bé en molts casos és inevitable que el deutor acollit a la Llei de Segona Oportunitat la perdi, de vegades és possible conservar l’habitatge.

procesolso

Com funciona el procés de la Llei de la Segona Oportunitat?

És cert que la Llei de Segona Oportunitat ofereix la possibilitat de començar de zero, però cal tenir en compte que el deutor haurà d’invertir tot el seu patrimoni, si en tingués, a pagar els deutes.

Un cop liquidat el patrimoni podrà presentar un acord extrajudicial de pagaments. En aquest s’introduiran lleves i esperes per conformar un pla de pagaments del deute restant realista.

El millor per presentar aquests acords és comptar amb l’assistència d’un advocat especialista, que facilitarà l’èxit de l’operació.

Tot i això, és molt freqüent que l’acord resulti rebutjat per falta d’acord entre creditor i deutors. La Llei de Segona Oportunitat exigeix que s’intenti arribar a un acord, però quan això no és possible es donarà pas a la fase judicial.

Si no prospera l’acord extrajudicial de pagaments, el pas següent serà el concurs consecutiu, en el qual se sol·licitarà l’exoneració dels deutes pendents.

deudaslso

La Llei de la Segona Oportunitat i els deutes amb Hisenda i la Seguretat Social.

Inicialment, els deutes contrets amb les administracions públiques, que majoritàriament es refereixen a deutes amb hisenda i amb la Seguretat Social, no eren exonerables a través de la Llei de segona oportunitat.

Això feia que aquesta Llei fos insuficient especialment per a molts autònoms i professionals que no podien tenir una veritable segona oportunitat en no poder exonerar els deutes amb l’Administració.

Tot i això, una sentència del Tribunal Suprem al juliol de 2019 va ampliar els límits de la Llei de Segona Oportunitat, permetent als deutors beneficiar-se d’una possible exoneració de fins a un 70% dels deutes contrets amb les administracions públiques, possibilitant a més que el deute restant pugui fraccionar-se en un període de fins a cinc anys.

Aquesta sentència ha suposat un gran avenç, permetent que siguin més els particulars que puguin acollir-se a aquesta llei per començar de zero, per gairebé qualsevol tipus de deute: préstecs hipotecaris, deutes amb Hisenda, deutes amb la Seguretat Social, targetes revolving, préstecs ràpids , etc.

tiempolso

Quant de temps dura el procediment de la Llei de la Segona Oportunitat?

La durada variarà significativament en funció de cada cas concret, però com a regla general podem parlar des d’uns quants mesos en els casos més senzills a més d’un any en casos més complexos a localitats amb jutjats més saturats.

Encara que pugui semblar un període molt llarg, un avantatge que cal conèixer és que mentre dura el procediment de Llei de Segona Oportunitat el deutor està protegit i no poden continuar reclamant-li els deutes ni tampoc embargar els seus béns.

Per tant, acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat suposa en certa manera una pilota d’oxigen per al deutor mentre se soluciona el seu expedient.

Una vegada s’inicia el procediment davant de notari (en cas de particulars) o davant del Registre Mercantil o Cambra de Comerç competent (en cas d’autònoms), en funció del nombre de creditors i la seva voluntat d’arribar a un acord, la fase de negociació extrajudicial pot durar entre 2 i 6 mesos.

Si no s’arriba a un acord amb els creditors i cal anar a la fase judicial, el procés trigarà almenys sis mesos més. La durada de la fase judicial depèn fonamentalment de tres factors: la saturació de cada jutjat, la complexitat de cada cas i el nombre de béns a liquidar del deutor.

Altres ajuts

CANVIA UNA VIDA AVUI

Pots fer molt en molt poc.

Dedica part del teu temps i la teva il·lusió a millorar la vida de les persones.

O ajuda’ns amb una aportació econòmica i nosaltres farem la resta.

Tu decideixes.

Voluntariat
Fes un donatiu