index

INGRÉS MÍNIM VITAL (IMV)

Índex:

1. Què és l’Ingrés Mínim Vital?
2. Beneficiaris.
3. Requisits.
4. Acreditació dels requisits.
5. Quanties.
6. Pagament.
7. Obligacions de les persones beneficiàries.
8. Reintegrament de les prestacions percebudes indegudament.
9. Durada.
10. Preguntes freqüents.

queesimv

Què és l’Ingrés Mínim Vital?

L’Ingrés Mínim Vital és una prestació adreçada a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i no tenen recursos econòmics bàsics per cobrir les seves necessitats bàsiques.

Es configura com a dret subjectiu a una prestació econòmica, que forma part de l’acció protectora de la Seguretat Social, i garanteix un nivell mínim de renda als que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica. Persegueix garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries.

Opera com una xarxa de protecció dirigida a permetre el trànsit des d’una situació d’exclusió a una participació en la societat. Contindrà per a això en el seu disseny incentius a l’ocupació i la inclusió, articulats a través de diferents fórmules de cooperació entre administracions.

Telèfon d’informació Ingrés Mínim Vital: 900 20 22 22.

Tornar a l’índex ↑

beneficiariosimv

Beneficiaris.

Beneficiaris individuals

• Persones d’almenys 23 anys que no siguin beneficiàries de pensió contributiva per jubilació o incapacitat permanent, o de pensió no contributiva per invalidesa o jubilació que, encara que comparteixin domicili amb una unitat de convivència, no s’hi integrin, sempre que:
  • No estiguin casades, llevat que hagin iniciat els tràmits de separació o divorci.
  • No estiguin unides a una altra persona com a parella de fet.
  • No formin part d’una altra unitat de convivència.

Si es tracta de persones d’entre 23 i 29 anys hauran d’haver tingut residència legal i efectiva a Espanya i haver viscut de forma independent durant al menys els tres anys anteriors a la sol·licitud, llevat que hagin abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagin iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinin. S’entén que una persona ha viscut de forma independent si acredita que el seu domicili ha estat diferent a el dels seus progenitors, tutors o acollidors durant els tres anys i que en aquest període ha estat durant al menys dotze mesos, continuats o no, d’alta en la Seguretat Social, classes passives de l’Estat o una mutualitat alternativa a el Règim Especial de Treballadors per compte propi o autònoms.
Si es tracta de persones més grans de 30 anys han d’acreditar que, durant l’any immediatament anterior a aquesta data, el domicili a Espanya ha estat diferent del dels seus progenitors, tutors o acollidors.

• Dones majors d’edat víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
• No tenen dret a la prestació les persones usuàries d’una prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari, amb caràcter permanent, llevat del cas de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.

Titulars de la unitat de convivència

Els titulars de l’IMV, és a dir, les persones que perceben la prestació en nom de la unitat de convivència i la representen, han de tenir capacitat jurídica i una edat mínima de 23 anys.

També poden ser titulars, sempre que tinguen capacitat jurídica, les persones majors d’edat o menors emancipats, quan tinguen fills o menors en règim de guarda amb fins d’adopció o acolliment familiar permanent.

Unitat de convivència

La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquin en un mateix domicili, unides per vincle matrimonial o com a parella de fet, i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, adopció, i altres persones amb les que convisqui en virtut de guarda amb fins d’adopció o acolliment familiar permanent.

Poden ser beneficiàries de la prestació les persones que, sense integrar-se a la unitat de convivència o integrades en una unitat de convivència independent, resideixin al mateix domicili amb altres amb les quals tinguin algun dels vincles de parentiu assenyalats. Per això s’han de trobar en algun d’aquests supòsits:

a) Quan una dona, víctima de violència de gènere, hagi abandonat el domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o de menors en règim de guarda amb fins d’adopció o acolliment familiar permanent.

b) Quan amb motiu de l’inici dels tràmits de separació, nul·litat o divorci, o d’haver-se instat la dissolució de la parella de fet formalment constituïda, una persona hagi abandonat el domicili familiar habitual acompanyada o no dels fills o menors en règim de guarda amb fins d’adopció o acolliment familiar permanent. En el supòsit de parelles de fet no formalitzades que hagin cessat la convivència, la persona que sol·liciti la prestació haurà d’acreditar, si escau, l’inici dels tràmits per a l’atribució de la guarda i custòdia dels menors.

c) Quan s’acrediti haver abandonat el domicili per desnonament, o per haver quedat el mateix inhabitable per causa d’accident o de força major, així com altres supòsits que s’estableixin per reglament.

En els supòsits previstos als apartats b) i c) únicament es podrà considerar com a unitat independent durant els tres anys següents a la data en què s’hagin produït els fets indicats en cadascuna.

Quan convisquin al mateix domicili persones entre les quals no concorrin els vincles de parentiu assenyalats, podran ser titulars de l’ingrés mínim vital aquella o aquelles que estiguin en risc d’exclusió social, circumstància que ha de ser acreditada pels serveis socials.

Quan es tracti de persones que figurin empadronades en establiments col·lectius, o per no tenir sostre i residir habitualment en un municipi, figurin empadronades en un domicili fictici, la unitat de convivència estarà constituïda per les persones unides entre si per vincle matrimonial, com a parella de fet, i, si escau, amb els descendents menors d’edat fins al primer grau de consanguinitat, afinitat, adopció o en virtut de règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb fins d’adopció. Els descendents esmentats poden ser fins al segon grau si no estan empadronats amb els ascendents del primer grau.

La unitat de convivència ha d’estar constituïda de forma continuada durant al menys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.

Es considera que no trenca la convivència la separació transitòria per raó d’estudis, treball, tractament mèdic, rehabilitació o altres circumstàncies similars.

Una mateixa persona no pot formar part de més d’una unitat de convivència.

Tornar a l’índex ↑

requisitosimv

Requisits.

Els requisits s’han de complir tant en el moment de la presentació de la sol·licitud com de les seves revisions, i mantenir-se a l’dictar la resolució i durant el temps de la percepció de la prestació:

• Tenir residència a Espanya:

Els beneficiaris individuals o membres d’una unitat de convivència han de tenir residència legal i efectiva a Espanya de manera continuada i ininterrompuda durant almenys l’any anterior a presentar la sol·licitud, a excepció de:

• • Les persones incorporades a la unitat de convivència per naixement, adopció, guarda amb fins d’adopció o acolliment familiar permanent.
  • Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual circumstància que s’acreditaran mitjançant informe emès pels serveis públics encarregats de l’atenció integral a aquestes víctimes o pels serveis socials.
  • Les dones víctima de violència de gènere acreditada per qualsevol dels mitjans que estableix l’article 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere.
• Estar en situació de vulnerabilitat econòmica:

Per determinar la situació de vulnerabilitat econòmica es pren en consideració la capacitat econòmica de la persona sol·licitant individual o de la unitat de convivència, computant els recursos de tots els membres.

Aquest requisit es compleix quan la mitjana mensual d’ingressos i rendes anuals computables de l’exercici anterior sigui inferior a l’almenys en 10 euros a la quantia mensual garantida per l’ingrés mínim vital que correspongui segons la modalitat i el nombre de membres de la unitat de convivència. No computen com a ingressos els salaris socials, rendes mínimes d’inserció i ajudes anàlogues d’assistència social concedides per les comunitats autònomes.

No es considera en situació de vulnerabilitat econòmica la persona beneficiària individual que sigui titular d’un patrimoni, sense incloure l’habitatge habitual, valorat en un import igual o superior a tres vegades la quantia corresponent de renda garantida per l’ingrés mínim vital per a una persona beneficiària individual. El 2022 això equival a 17.696,66 euros.

Quan es tracti d’unitats de convivència, no es considera en situació de vulnerabilitat econòmica quan siguin titulars d’un patrimoni, sense incloure l’habitatge habitual, valorat en un import igual o superior a què s’indica en aquesta taula en funció de la mida i configuració de la unitat de convivència.

caritas

Queden exclosos de l’accés a l’ingrés mínim vital, independentment de la valoració del patrimoni net, les persones beneficiàries individuals o les unitats de convivència, que tinguin actius no societaris sense habitatge habitual per un valor superior al que, per a cada configuració de la unitat de convivència , s’indica en aquesta taula:

caritas

Sestableix un complement dajuda per a la infància per a aquelles unitats de convivència que incloguin menors dedat entre els seus membres. El reconeixement d’aquest complement està subjecte al fet que en l’exercici immediatament anterior al de la sol·licitud els ingressos computables siguin inferiors al 300% de la quantia garantida per l’ingrés mínim vital i el patrimoni net sigui inferior al 150% dels límits assenyalats anteriorment. sempre que es compleixi el límit d‟actius no societaris indicat.

Tampoc es consideren en situació de vulnerabilitat econòmica, amb independència de la valoració de l’patrimoni, les persones beneficiàries individuals o les persones que s’integrin en una unitat de convivència en la qual qualsevol dels seus membres sigui administrador de dret d’una societat mercantil que no hi hagi cessat en la seva activitat.

• Regles per al còmput d’ingressos
• Regles per al còmput de patrimoni.

La percepció de la prestació de l’ingrés mínim vital serà incompatible amb la percepció de l’assignació econòmica per fill o menor acollit a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per 100, quan hi hagi identitat de causant o beneficiar-vos d’aquesta.

En cas que la quantia de la prestació d’ingrés mínim vital sigui superior a la de l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, es reconeix el dret a la prestació d’ingrés mínim vital. Aquest reconeixement extingeix el dret a l’assignació per fill o menor a càrrec del beneficiari de l’ingrés mínim vital.

En cas que la quantia de la prestació d’ingrés mínim vital sigui inferior a la de l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, i l’interessat optés per la primera, el seu reconeixement extingirà el dret a l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec del beneficiari de l’ingrés mínim vital. Si optés per l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, es denegarà per aquesta causa la sol·licitud de la prestació d’ingrés mínim vital.

Tornar a l’índex ↑

acreditacionimv

Acreditació dels requisits.

• La identitat tant de les persones sol·licitants com de les que formen la unitat de convivència, s’acreditarà mitjançant el document nacional d’identitat en el cas dels espanyols o el llibre de família o certificat literal de naixement, en el cas dels menors de 14 anys que no tinguin DNI, i mitjançant el document d’identitat del seu país d’origen o de procedència, o el passaport, en el cas dels ciutadans estrangers.
• La residència legal a Espanya s’ha d’acreditar mitjançant la inscripció en el registre central d’estrangers, en el cas de nacionals dels estats membres de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o la Confederació Suïssa, o amb targeta de familiar de ciutadà de la Unió o autorització de residència, en qualsevol de les seves modalitats, en el cas d’estrangers d’una altra nacionalitat.
• El domicili a Espanya s’acreditarà amb el certificat d’empadronament.
• L’existència de la unitat de convivència s’acreditarà mitjançant el llibre de família, certificat de registre civil, inscripció en un registre de parelles de fet i certificat d’empadronament en el mateix habitatge.
• L’existència dels següents tipus d’unitat de convivència s’acreditarà amb el certificat d’empadronament on constin totes les persones empadronades al domicili de la persona sol·licitant:
  • La formada per una persona víctima de violència de gènere que hagi abandonat el seu domicili familiar acompanyada dels seus fills o menors en règim de guarda amb fins d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat. Aquesta circumstància s’acreditarà per qualsevol dels mitjans que estableix l’article 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere.
  • La formada per una persona que hagi iniciat els tràmits de separació o divorci i els fills o menors en règim de guarda amb fins d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat. En aquest cas s’ha d’acreditar, a més, amb la presentació de la demanda o resolució judicial.
  • La formada per dues o més persones majors de 23 anys o menors de 65 que habitin el mateix domicili sense mantenir entre si una de les relacions assenyalades en els punts anteriors, en els termes que es determinin i sempre que hagin viscut de forma independent a el menys els 3 anys anteriors a la sol·licitud, llevat que hagin abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagin iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinin.
• La verificació de l’acompliment dels requisits d’ingressos i patrimoni per a l’accés i manteniment de la prestació econòmica d’ingrés mínim vital, es realitzarà per l’entitat gestora d’acord amb la informació que es recapti per mitjans telemàtics de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i en les hisendes tributàries forals de Navarra i dels territoris històrics del País Basc. A aquests efectes, es prendrà com a referència la informació que consti en aquestes Hisendes Públiques respecte de l’exercici anterior a aquell en què es realitza aquesta activitat de reconeixement o control, o si no, la informació que consti més actualitzada en aquestes administracions públiques.
• En la seva sol·licitud, les persones interessades autoritzarà expressament a l’administració que tramita la seva sol·licitud perquè recapti les seves dades tributàries de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, de les administracions tributàries de les comunitats autònomes, de la Hisenda Foral de Navarra o diputacions forals del País Basc i de la Direcció General de Cadastre Immobiliari.
• No serà exigible el sol·licitant l’acreditació de fets, dades o circumstàncies que l’Administració de la Seguretat Social hagi de conèixer per si mateixa, com ara la situació de beneficiari en relació amb el sistema de la Seguretat Social; o la percepció pels membres de la unitat de convivència d’una altra prestació econòmica que consti en el registre de prestacions socials públiques.
• Es requerirà un certificat expedit pels serveis socials competents quan fos necessari per acreditar els següents requisits:
  • La residència efectiva a Espanya de les persones que a la data de la sol·licitud es trobin empadronades en un domicili fictici en aplicació de les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.
  • El caràcter temporal de la prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari, de la qual sigui usuari el sol·licitant de la prestació d’ingrés mínim vital.
  • El domicili real de la persona que al·legués no viure en què consta a l’empadronament.
  • La inexistència de vincles de parentiu, quan al mateix domicili, a més dels sol·licitants de l’ingrés mínim vital units per aquests vincles, es trobin empadronades altres persones amb qui s’al·legui no tenir llaços de parentiu, de consanguinitat o d’afinitat, ni haver-hi constituït una parella de fet.
  • La inexistència de vincles de parentiu entre tots o part dels convivents quan un sol·liciti l’ingrés mínim vital.
  • El compliment dels requisits relatius a lacreditació dhaver viscut de forma independent a Espanya ialacreditació de formar part duna unitat de convivència durant almenys lany anterior a la presentació de la sol· licitud.
• En tot cas, es requerirà certificat expedit pels serveis socials competents per acreditar el risc dexclusió social en els supòsits de convivents sense vincle de parentiu.

Tornar a l’índex ↑

cuantiasimv

Quanties.

Determinació de la quantia

La quantia de l’ingrés mínim vital per al beneficiari individual o la unitat de convivència serà la diferència entre la renda garantida i el conjunt de rendes i ingressos d’aquestes persones, sempre que la quantia resultant sigui igual o superior a 10 euros mensuals.

La quantia mensual de la renda garantida el 2022 és:

• Per a un beneficiari individual: el 100 per 100 de l’import anual de les pensions no contributives dividit entre 12. El 2022 són 491,60 euros. Aquesta quantitat sincrementa un 22 per 100 si el perceptor té un grau de discapacitat igual o superior al 65 per 100.
• Per a la unitat de convivència la quantia anterior incrementada en un 30 per 100 per membre addicional a partir del segon, amb un màxim de l’220 per 100. Per al 2022 els imports són:
  • 639,08 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i un menor o dos adults.
  • 786,56 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i dos menors, dos adults i un menor o tres adults.
  • 934,04 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i tres menors, dos adults i dos menors o tres adults i un menor o per quatre adults.
  • 1.081,52 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i quatre o més menors, dos adults i tres o més menors o tres adults i dos o més menors, o per quatre adults i un menor.
• La quantia assenyalada al punt anterior s’incrementa amb un complement del 22 per 100, quan es tracti d’unitat de convivència monoparental (un sol adult que convisqui amb un o més descendents fins al segon grau menors d’edat sobre els que tingui la guarda i custòdia exclusiva, o que convisqui amb un o més menors en règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció quan es tracta de l’únic acollidor o guardador, o quan l’altre progenitor, guardador o acollidor estigui ingressat a la presó o en un centre hospitalari per un període ininterromput igual o superior a un any). Per al 2022 els imports mensuals són:
  • 747,23 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i un menor.
  • 894,72 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i dos menors.
  • 1.042,20 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i tres menors.
  • 1.189,68 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i quatre o més menors.
• En el cas que els descendents o menors referits al paràgraf anterior convisquin exclusivament amb els seus progenitors o, si escau, amb els seus avis o guardadors o acollidors, es reconeixerà el mateix complement, quan un d’aquests tingui reconegut un grau 3 de dependència , la incapacitat permanent absoluta o la gran invalidesa. També s’entendrà com a unitat de convivència monoparental, a efectes de la percepció del complement indicat, la formada exclusivament per una dona que ha patit violència de gènere i un o més descendents fins al segon grau, menors d’edat, sobre els quals tingui la guarda i custòdia o, si escau, un o més menors en règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció.

A més de les quanties indicades s’abonarà un complement mensual d’ajuda per a la infància per cada menor d’edat membre de la unitat de convivència, en funció de l’edat complerta el dia 1 de gener del corresponent exercici, d’acord amb els trams següents:

• Menors de tres anys: 100 euros.

• Majors de tres anys i menors de sis anys: 70 euros.

• Majors de sis anys i menors de 18 anys: 50 euros.

Per a la determinació de la quantia, els fills o menors o majors que tinguin establertes judicialment mesures de suport per a la presa de decisions que formin part de diferents unitats familiars en supòsits de custòdia compartida establerta judicialment, es considerarà que formen part de la unitat on es trobin domiciliats.

Les persones beneficiàries de l’ingrés mínim vital es troben exemptes de l’aportació dels usuaris a la prestació farmacèutica ambulatòria.

caritas

Modificació de la quantia

El canvi en les circumstàncies personals de la persona beneficiària de l’ingrés mínim vital, o d’algun dels membres de la unitat de convivència, podrà suposar la modificació de la quantia de la prestació econòmica mitjançant la revisió corresponent per l‟entitat gestora.

La modificació tindrà efectes a partir del dia primer del mes següent a el de la data en què s’hagués produït el fet causant de la modificació.

En tot cas, la quantia de la prestació s’actualitzarà amb efectes del dia 1 de gener de cada any, prenent com a referència els ingressos anuals computables de l’exercici anterior. Quan la variació dels ingressos anuals computables de l’exercici anterior motivés l’extinció de la prestació, aquesta produirà igualment efectes a partir del dia 1 de gener de l’any següent a aquell a què corresponguin aquests ingressos.

Tornar a l’índex ↑

pagoimv

Pagament.

El pagament de la prestació serà mensual i s’efectua per transferència bancària a un compte de titular de la prestació.

El dret a la prestació de l’ingrés mínim vital neix a partir del primer dia del mes següent a el de la data de presentació de la sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta abans de l’1 de gener de 2021, els efectes econòmics es retrotraerán a l’1 de juny de 2020 sempre que, en aquesta data, s’acreditin tots els requisits per al seu accés. En cas de no complir els requisits en la data esmentada els efectes econòmics es fixaran el dia primer del mes següent a aquell en què es compleixin els requisits.

L’ingrés mínim vital és intransferible. No podrà oferir-se en garantia d’obligacions, ni ser objecte de cessió total o parcial, ni de compensació o descompte, ni de retenció o embargament.

Tornar a l’índex ↑

obligacionesimv

Obligacions de les persones beneficiàries.

Les persones titulars de l’ingrés mínim vital estaran subjectes durant el temps de percepció de la prestació a les següents obligacions:

• Proporcionar la documentació i informació necessària amb vista a l’acreditació dels requisits i la conservació de la prestació, així com per garantir la recepció de notificacions i comunicacions.
• Comunicar qualsevol canvi o situació que pogués donar lloc a la modificació, suspensió o extinció de la prestació, en el termini de trenta dies naturals des que aquests es produeixin.
• Comunicar qualsevol canvi de domicili o de situació en el padró municipal que afecti personalment a aquests titulars o a qualsevol altre membre que formi part de la unitat de convivència, en el termini de trenta dies naturals des que es produeixin.
• Reintegrar l’import de les prestacions indegudament percebudes.
• Comunicar a l’entitat gestora amb caràcter previ les sortides a l’estranger tant de titular com dels membres de la unitat de convivència, per un període, continuat o no, superior a noranta dies naturals cada any natural, així com, si és el cas, justificar l’absència del territori espanyol per causa de malaltia.
• Presentar anualment declaració corresponent a l’impost sobre la renda de les persones físiques.
• Si no estan treballant i són persones majors d’edat o menors emancipades, acreditar, dins dels sis mesos següents a la notificació de la resolució per la qual es concedeix la prestació, que figuren inscrites com a demandants d’ocupació, excepte en els següents supòsits:
  1r. Estar cursant estudis reglats i ser menor de 28 anys. Si és el cas, el termini de sis mesos per acreditar la inscripció com a demandant d’ocupació s’iniciarà en la data en què el beneficiari compleixi 28 anys edat.
  2n. Tenir subscrit el conveni especial que regula el Reial Decret 615/2007, de 11 de maig, pel qual es regula la Seguretat Social dels cuidadors de les persones en situació de dependència.
  3r. Estar percebent una pensió contributiva d’incapacitat permanent en grau d’absoluta o gran invalidesa, una pensió d’invalidesa no contributiva o una pensió de jubilació contributiva o haver complert els 65 anys d’edat.
  4t. Estar afectat per una discapacitat en un grau igual o superior a l’65 per cent.
  5è. Tenir reconeguda una situació de dependència, d’acord amb el que disposa la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència.
• En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes de la feina o l’activitat econòmica complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment d’aquesta compatibilitat.
• Participar en les estratègies d’inclusió que promogui el Ministeri d’Inclusió, Seguretat social i Migracions.
• Qualsevol altra obligació que pugui establir per reglament.

Les persones integrants de la unitat de convivència estaran obligades a:

• Comunicar la mort de titular.
• Posar en coneixement de l’administració qualsevol fet que distorsioni la fi de la prestació atorgada.
• Presentar anualment declaració corresponent a l’impost sobre la renda de les persones físiques.
• Complir les obligacions que l’apartat anterior imposa a titular i aquest, qualsevol que sigui el motiu, no porta a terme.
• Si no estan treballant i són majors d’edat o menors emancipats, acreditar, dins dels sis mesos següents a la notificació de la resolució per la qual es concedeix la prestació, que figuren inscrites com a demandants d’ocupació, amb les mateixes excepcions i manera de acreditació que les assenyalades en l’apartat anterior per a les persones titulars.
• En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes de la feina o l’activitat econòmica, complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment d’aquesta compatibilitat.
• Participar en les estratègies d’inclusió que promogui el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
• Complir qualsevol altra obligació que pugui establir-se per reglament.

Tornar a l’índex ↑

reintegroimv

Reintegrament de les prestacions percebudes indegudament.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social podrà revisar d’ofici, en perjudici dels beneficiaris, els actes relatius a la prestació d’ingrés mínim vital, sempre que aquesta revisió s’efectuï dins de l’termini màxim de quatre anys des que es va dictar la resolució administrativa que no ha estat impugnada. Així mateix, en aquest cas podrà d’ofici declarar i exigir la devolució de les prestacions indegudament percebudes.

L’entitat gestora, podrà procedir en qualsevol moment a la rectificació d’errors materials o de fet i els aritmètics, així com les revisions motivades per la constatació d’omissions o inexactituds en les declaracions de beneficiari, així com a la reclamació de les quantitats que, si és el cas, s’haguessin percebut indegudament per tal motiu.

En supòsits diferents dels indicats en els paràgrafs anteriors, la revisió en perjudici dels beneficiaris s’efectuarà de conformitat amb la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social.

Quan mitjançant resolució s’acordi l’extinció o la modificació de la quantia de la prestació com a conseqüència d’un canvi en les circumstàncies que van determinar el seu càlcul i no hi hagi dret a la prestació o l’import a percebre sigui inferior a l’import percebut, els beneficiaris de la prestació estan obligats a reintegrar les quantitats indegudament percebudes, mitjançant el procediment establert en el Reial Decret 148/1996, de 5 de febrer, pel qual es regula el procediment especial per al reintegrament de les prestacions de la Seguretat Social indegudament percebudes i en el Reial Decret 1415/2004, de 11 de juny, pel qual s’aprova el Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social.

Seran responsables solidaris de el reintegrament de les prestacions indegudament percebudes pels beneficiaris i totes aquelles persones que en virtut de fets, omissions, negocis o actes jurídics participin en l’obtenció d’una prestació de forma fraudulenta. Als responsables solidaris se’ls pot exigir el principal, els recàrrecs i interessos que s’hagin d’exigir a el primer responsable, i totes les costes que es generin per al cobrament del deute.

En els supòsits anteriors, transcorregut el termini d’ingrés en període voluntari sense pagament del deute, s’aplicaran els corresponents recàrrecs i començarà la meritació d’interessos de demora, sense perjudici que aquests últims només siguin exigibles respecte de el període de recaptació executiva. En els supòsits que es determinin per reglament, l’entitat gestora pot acordar compensar el deute amb les mensualitats de l’ingrés mínim vital fins a un determinat percentatge màxim de cada mensualitat.

Tornar a l’índex ↑

duracionimv

Durada.

El dret a la prestació neix a partir del primer dia del mes següent a el de la data de presentació de la sol·licitud. Es mantindrà mentre subsisteixin els motius que van donar lloc a la seva concessió i es compleixin els requisits i obligacions previstos en la Llei.

Suspensió del dret

El dret a la prestació se suspendrà per les causes següents:

• Pèrdua temporal d’algun dels requisits exigits per al seu reconeixement.
• Incompliment temporal per part de la persona beneficiària, de la persona titular o d’algun membre de la seva unitat de convivència de les obligacions assumides a l’accedir a la prestació.
• Cautelarment en cas d’indicis d’incompliment per part de la persona beneficiària, de la persona titular o d’algun membre de la seva unitat de convivència dels requisits establerts o les obligacions assumides a l’accedir a la prestació, quan així es resolgui per part de l’entitat gestora.
• En tot cas, es procedirà a la suspensió cautelar en el cas de trasllat a l’estranger per un període continuat o no superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver comunicat a l’entitat gestora amb antelació el mateix ni estar degudament justificat.
• Incompliment de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb rendes de treball o activitat econòmica per compte propi.
• Qualsevol altra causa que es determini per reglament.

La suspensió de el dret a l’ingrés mínim vital implicarà la suspensió de l’pagament de la prestació a partir del primer dia del mes següent a aquell en què es produeixin les causes de suspensió oa aquell en què es tingui coneixement per l’entitat gestora competent i sense perjudici de l’obligació de reintegrament de les quantitats indegudament percebudes. La suspensió es mantindrà mentre persisteixin les circumstàncies que haguessin donat lloc a la mateixa.

Si la suspensió es manté durant un any, el dret a la prestació quedarà extingit.

Si desapareix les causes que van motivar la suspensió de el dret, es procedirà d’ofici oa instància de part a reprendre el dret sempre que es mantinguin els requisits que van donar lloc al seu reconeixement, i es meritarà la prestació a partir del dia 1 de el mes següent a la data en què hagin decaigut les causes que van motivar la suspensió.

Si les causes de suspensió es mantenen es procedirà a la modificació o extinció de el dret, segons sigui procedent.

Extinció del dret

El dret a la prestació d’ingrés mínim vital s’extingirà per les següents causes:

• Mort de la persona titular. Això no obstant, quan es tracti d’unitats de convivència, qualsevol altre membre que compleixi els requisits, podrà presentar una nova sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta en el termini de tres mesos a comptar de l’endemà de la data de la defunció dels efectes econòmics de el dret que pugui correspondre a la unitat de convivència en funció de les seves noves circumstàncies es produiran a partir del dia primer del mes següent a la data de la defunció, sempre que se sol·liciti dins de l’termini assenyalat.
• Pèrdua definitiva d’algun dels requisits exigits per al manteniment de la prestació.
• Resolució recaiguda en un procediment sancionador que així ho determini.
• Sortida del territori nacional sense comunicació ni justificació a l’entitat gestora durant un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any.
• Renúncia de el dret.
• Suspensió de la prestació per temps superior a un any.
• Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes de la feina o l’activitat econòmica per compte propi.
• Qualsevol altra causa que es determini per reglament.

L’extinció de el dret a la prestació produirà efectes des del primer dia del mes següent a la data en què concorrin les causes extintives.

Tornar a l’índex ↑

faqimv

Preguntes freqüents.

A Preguntes Freqüents hi ha publicades una sèrie de qüestions sobre l’Ingrés mínim vital que podran aclarir els dubtes més comuns sobre aquesta nova prestació. S’aniran actualitzant per incloure les que es vagin produint.

Tornar a l’índex ↑