El poble rohingya s’ha enfrontat a dècades de discriminació sistemàtica, abusos i violències a l’estat de Rakhine, Myanmar. Aquesta persecució ha obligat la població a fugir cap a Bangladesh.
El 2017 una crisi humanitària massiva a l’estat de Rakhine de Myanmar, a l’extrem nord-est de la badia de Bengala va fer que centenars de milers de rohingies terroritzats creuessin la frontera cap a la veïna Bangladesh. El seixanta per cent eren menors i tots van parlar de presenciar una violència indescriptible.
El 2021 és el quart any de permanència de la població refugiada rohingya al territori de Bangladesh. Segons dades de l’ACNUR actualitzades el 30 de juny de 2021, un total de 885.811 persones resideixen en els 34 camps presents al districte de Cox’s Bazaar, el 51% nens i nenes.
Incidència de Covid
Des del març del 2020 la pandèmia ha afectat tant la població rohingya com la comunitat d’acollida. A data 27 de maig 2021 els casos identificats de COVID-19 al districte de Cox’s Bazaar eren:
- 8.763 a la comunitat d’acollida.
- 1.013 a la població refugiada.
Al districte s’han produït 111 morts:
- 95 a la comunitat d’acollida.
- 16 a la població refugiada.
Les mesures de contenció del virus adoptades pel Govern bangladeshí han restringit l’accés als camps del personal humanitari i dificultat el funcionament normal de serveis per a una població que depèn en molt gran mesura de l’ajuda humanitària. Aquestes restriccions han afectat severament les activitats d’autonomia i de generació de petits ingressos de la població refugiada, i han repercutit en un augment clar de les necessitats d’accés a aliments, accés a materials de reparació dels refugis i de protecció.
Càritas Bangladesh està activa també aquests mesos fent informació i sensibilització, donant suport d’emergència per reparar allotjaments, fent seguiment de casos de forma individual i amb visites domiciliàries i cedint espais per a les quarantenes.
Context de la regió
Geogràficament les zones d’assentament dels desplaçats són zones de turons a prop de la badia de Bengala, molt propenses a ciclons i altres catàstrofes naturals. Les zones muntanyenques són propenses a lliscaments de terra per la inestable estructura del sòl, a causa de la desforestació, cosa que fa a les comunitats molt vulnerables a les pluges monsòniques que es repeteixen cada any entre maig i juliol. A aquesta situació de vulnerabilitat s’hi afegeix el flagell de ciclons i tempestes.
El foc és un altre perill significatiu, ja que les flames es propaguen ràpidament en un ambient sec. El 22 de març de 2021 hi va haver un greu incendi que va afectar 4 camps, destruint aproximadament el 60% dels mateixos. Gairebé 50.000 persones es van veure afectades, perdent la poca cosa que tenien, i 200 llars de les comunitats d’acollida dels voltants també van patir les conseqüències de les flames.
La tornada de la població refugiada a Myanmar a curt i mitjà termini continua sent poc probable, especialment després del cop d’estat de l’1 de febrer de 2021, que ha sumit el país en una situació de conflicte i forta inestabilitat.
El Govern de Bangladesh, en absència d’altres tipus de solucions, va començar el desembre del 2020 la reubicació de part de la població a l’illa de Bhasan Char, que dista 30 km de la costa i que estava deshabitada. S’hi han construït refugis per a 100.000 persones, amb l’objectiu de disminuir la pressió i l’amuntegament dels camps. Al voltant de 16.000 persones ja hi resideixen, encara que les agències de l’ONU plantegessin diversos dubtes sobre aquest pla, quant a la seva adequació a les necessitats i drets dels rohingies.
Com viu la població
Les infraestructures dels camps de refugiats són molt precàries i hi ha factors estructurals que continuen sent un repte en la resposta a aquesta crisi:
- Importants limitacions a la infraestructura d’aigües, sanejament i higiene.
- Refugis inadequats per espai i per debilitat de les estructures.
- Les carreteres internes i externes són limitades o no hi ha un bon accés.
- Manquen espais per a activitats comunitàries i àrees recreatives per a les persones.
- Absència de sistema de gestió de residus.
- Absència de sistemes d’educació formal per a nens i nenes.
- Risc de violència envers dones i nenes.
Les comunitats d’acollida, que depenen de treballs diaris relacionats amb els boscos, els recursos aqüífers i l’agricultura, es troben ara en situació de vulnerabilitat, a causa de la reducció de les oportunitats d’ocupació i la pressió sobre els recursos naturals.
La sobrepoblació continua sent un dels desafiaments més grans del camp, cosa que ha resultat en greus repercussions en el benestar físic i psicològic dels refugiats, especialment dels nens/es, les dones i les persones amb discapacitat.
Durant la temporada de pluges es deterioren les carreteres i els camins, de manera que es dificulta l’accés a serveis bàsics i augmenta la inseguretat, sobretot els abusos físics i sexuals.
Objectiu
Proporcionar serveis de refugi, aigua i sanejament, reducció de desastres, obtenció i millora dels mitjans de vida, educació, suport psicològic i protecció a 45.000 (aproximadament 200.000 persones) llars de famílies refugiades de Myanmar i de les comunitats d’acolliment a Bangladesh.
La nostra acció
Càritas Bangladesh va llançar el maig del 2021 una crida d’emergència sol·licitant 10 milions d’euros per donar resposta a la terrible situació als camps de refugiats.
Càritas Espanyola hi contribueix amb un projecte d’acció humanitària de 634.006,56 euros, dels quals 600.000 són aportats per AECID.
El projecte s’enfoca a garantir la seguretat alimentària de la població refugiada, així com de la població d’acollida de les zones properes als camps, i també a millorar els allotjaments de la població refugiada resident als camps.
D’altra banda donem suport a un projecte de protecció i resiliència de dones i nenes víctimes de violència amb un total de 121.433 euros, 78.811 dels quals han estat aportats per la Comunitat de Madrid i 8.000 per l’Ajuntament de Burgos.
